INDICAZIONI

Academia SEITAI Barcelona

Carrer de Plató, 6, 1er-6a. 08021 Barcelona

 

PUBBLICAZIONI

CENTRI ASSOCIATI

 

CATALUNYA
Barcelona
Via Augusta	Maite Fuertes	656 886 714
Plaça del Sol – Gràcia	Núria Padrós estudiseitai	639 541 036
República Argentina – Vallcarca	Marta Cullerés espai seitai	619 404 302
C/ Terol	Magda Barneda espaido	655 752 396
Poble Sec	Paco Lacueva seitaipacolacueva	625 011 488
Casc Antic	Claudia Chacra	93 237 74 92
C/ Balmes-Mallorca	M. Cinta Portillo	659 300 354
C/ Enric Granados	Luís Alonso  movimientoespontaneo	620 876 000
Ciutat Vella	Jaume Llorach	679 308 784
Arenys de Munt, Riera	Sílvia Queralt	653 896 456
Badalona, Plaça Pep Ventura	Francesc Puig	636 925 114
Campllong, Mas Serinyà	Jordi Nicolau macrobioticamasserinya	972 461 267
Cardedeu, Esbioesfera	Teresa Rodon	634 562 541
Cerdanyola-St. Cugat del Vallès	Angels Abellan	660 330 286
Girona / Banyoles	M. Antònia Serrabona	667 260 697
Mataró, Joanot Martorell	Quimeta Rigau	93 798 1689
Mataró, Av. Amèrica	Anna Pons i Català descobrimelseitai	677 674 901
Premià de Mar, Carrer Núria	Jaume Estafanell dojo aitai	93 751 6313
Reus, Mas Nicolau	Francesc Peyrí estudiseitai	699 616 263
Sta. María de Corcó, Carrer Major	Miquel Morató Serra	93 856 8001
St. Pere de Ribes, Can Climent	Magda Barneda espaido	655 752 396
Olivella	Luís Alonso  movimientoespontaneo	620 876 000
Torelló	Pepa Lavilla  La Llanterna	654 834 976
ALICANTE
Denia, Av. Valencia	Paquín Morán	696 149 638
ARAGÓN
Huesca – Zaragoza	Angel Calvete Torres	616 668 477
CANARIAS
Fuerteventura / Las Palmas	Loly Carballido	676 286 772
CÓRDOBA
Córdoba	Maria Luisa Hens  mluisahens	630 104 190
CUENCA
Zafra de Záncara, Cuatro Onzas	Laura López Coto bioseitai	969 298 108
MADRID
Madrid, Alamo	Laura López Coto bioseitai	620 103 974
ITALIA
Genova	Alessandro Moggia	00393489372736

AREE DI INTERVENTO

 

 

AREA DI INVESTIGAZIONE E RICERCA

Approfondirà la così recente e innovativa scoperta di Haruchika Noguchi sulla struttura del movimento spontaneo e renderà operativa la rinnovata esposizione a opera di Katsumi Mamine, per trasmettere alla cultura il rispetto e la conoscenza della naturalezza umana.

 

AREA DI COMUNICAZIONE

Il suo compito è quello di diffondere e pubblicizzare le attività delle diverse aree della Fondazione e i suoi centri accreditati, sia internamente, scuole e professionisti associati, che all’esterno, nella società in generale.

 

AREA DI ATTIVITA’

Sarà la più dinamica e mutevole per offrire una risposta alle distinte esigenze che andranno creandosi tanto all’interno della Fondazione, quanto nella società e cultura. Le attività verranno canalizzate attraverso distinti gruppi di lavoro, permanenti o temporanei, a seconda del compito che svolgono. Le due permanenti sono l’Area di accreditamento e quella di formazione.

 

AREA DI ACCREDITAMENTO

Pretende di garantire alla società che le persone, centri e istituti che insegnano, praticano e promuovono la cultura SEITAI, seguano gli stessi ideali e principi sostenuti dal suo Fondatore e mantengano viva e attualizzata la propria formazione e pratica.

 

AREA FORMATIVA

Costituirà la base per il futuro dell’attività SEITAI e sarà in stretta correlazione con l’area investigativa e di accreditamento. Sarà progettata e condotta dal gruppo di persone che si formeranno mutuamente nella comprensione e approfondimento dell’incommensurabile eredità ricevuta da Haruchika Noguchi e da Katsumi Mamine.

 

---

AREA AMMINISTRATIVA

E’ orientata a facilitare il compimento delle esigenze formali e legali della Fondazione e realizza i compiti amministrativi e la gestione del patrocinio e delle aree prima descritte.

 

Centri professionali associati

È la base fondamentale della diffusione del SEITAI nella vita delle persone. Dovranno essere accreditati, adottare il nome di Accademia SEITAI, dovranno incorporare il logo della Fondazione e verranno segnalati man mano nella pagina a parte centri associati. La fondazione li appoggerà con tutti i suoi mezzi, copertura giuridica, consulenza professionale, banche dati, formazione, ottenendo anche tutto il suo appoggio.

DA DOVE VENIAMO

 

L’attività culturale SEITAI fu fondata in Giappone nel 1954 da Haruchika Noguchi (1912-1976), maestro e terapeuta tradizionale. Katsumi Mamine (1944-2020), che apprese la cultura SEITAI direttamente da Noguchi, iniziò la propria divulgazione a Barcellona nel 1970, prima con gruppi ristretti e, a partire dal 1976, nell dojo di Avda. República Argentina. Sin dall’inizio ha potuto fare affidamento sull’appoggio incondizionato di Francisca Garrido, istruttrice di SEITAI e direttrice dell’Accademia SEITAI Barcellona.

Entro pochi anni, aumentò considerevolmente il numero di allievi fino al punto di aprire un secondo dojo in calle Milanesado. La diffusione del SEITAI fu così ampia che nacquero svariati gruppi di pratica in altri luoghi della Catalogna e della Spagna.

Nella decade degli anni 80, per iniziativa di Eliseo Massafrets, nacque il primo intento di creare un’associazione SEITAI per unificare i centri e i praticanti di seitai. Katsumi ritenne però che non era ancora il momento giusto, poiché era ancora necessario trovare un linguaggio col quale poter esprimere alla società il valore e il significato delle scoperte di Noguchi sulla struttura del movimento vitale, delle pratiche del movimento spontaneo rigeneratore e, in definitiva, del SEITAI.

Katsumi si è dedicato a comprovare empiricamente la proposta di Noguchi, a riorganizzare la sua esposizione e a metterla a confronto con i dati più rilevanti accumulati dalla scienza.

All’inizio del secolo XXI, l’elaborazione del concetto CVP come struttura reggente dell’organismo, dello schema osei e delle sue tre regioni, permettono a Katsumi di concretizzarlo ed esporlo in varie pubblicazioni nel 2006-2007.

Dopo quarant’anni di riflessione teorica e pratica, ha dotato il SEITAI di un nuovo linguaggio, pur rimanendo pienamente fedele e conforme alla proposta del maestro Noguchi, facilitando la comprensione e le pratiche SEITAI.

Poiché a partire da questo momento era diventato condivisibile da differenti persone che si erano avvicinate alla cultura SEITAI, considerò che una Fondazione potesse essere la casa comune della cultura SEITAI perché ora si aveva a disposizione una solida base per accogliere le differenti prospettive e facilitare la diffusione nella società e nella cultura.

Alla fine del 2010, Katsumi designa un gruppo di persone per questo compito. Questo gruppo così costituito elabora i criteri e lo statuto della Fondazione.

Finalmente nel maggio 2016 viene costituita giuridicamente la Fondazione SEITAI Barcellona, registrata presso il Ministero della Giustizia.

CHI SIAMO

 

Dopo quarant’anni di diffusione in Catalogna e in Spagna, di elaborazione di un linguaggio solido e trasmissibile, riteniamo che sia arrivato il momento di poter offrire alla società e alla cultura la proposta del SEITAI nell’ambito della vita-salute e della convivenza.

La formula giuridica che abbiamo scelto è quella della Fondazione perché ha un alto valore sociale e garantisce la fedeltà alla missione e la sua trasparenza nella gestione.

Il valore di fondo che ha fatto nascere questa Fondazione è lo stesso che desidera sviluppare nella cultura umana il rispetto e l’attitudine a coltivare la naturalezza specifica dell’essere umano, per ciò che è, utilizzando le pratiche di katsugen undo e di yuki come strumenti.

E’ nostra aspirazione anche a poterlo trasmettere alla società, con l’approfondimento e la divulgazione delle conoscenze della struttura del movimento vitale specifico di ogni singolo individuo, delle conseguenze negative che derivano, in molte occasioni, dal tentativo di controllarla e di manipolarla.  

Offriremo copertura e accreditamento ai professionisti che esercitano l’attività SEITAI.

Promuoveremo condizioni di attività in accordo ai canoni della cultura mediterranea, poiché la cultura seitai apporta conoscenze e pratiche di portata universale e la sua espressione deve poter rispettare le idiosincrasie peculiari dei suoi allievi.

Manterremo un carattere aperto e non esclusivo verso coloro che coltivano e diffondono la cultura seitai, essendo tutti parte di un tronco comune.

Come manifestazione di rispetto verso la tradizione ereditata, avremo cura di stabilire la massima comunicazione e stringere legami di collaborazione con SEITAI Kyokai del Giappone.

 

PATROCINIO DELLA FONDAZIONE SEITAI BARCELLONA

Patrocinatore Fondatore: Katsumi Mamine Miwa
Presidente: Ramon Comas
Segretario e Tesoriere: Jaume Estafanell
Portavoci: Maite Fuertes, Ma. Cinta Portillo, Ma. Àngels Abellán, Jaume Llorach i Boi Estafanell

Statuto della Fondazione SEITAI Barcellona

 

CORSO INTRODUTTIVO

Per partecipare è necessario portare: un tappetino e un fazzoletto per coprirlo e calzini puliti. Il corso di introduzione si compone di cinque moduli e viene offerta la possibilità di frequentare le 3 sessioni regolare di pratica: Cinque movimenti: Comprensione dei cinque movimenti universali, e loro manifestazione nella CVP (Cranio-Vertebre-Pelvi). Katsugen undo: ci inizieremo alla pratica del movimento rigeneratore, che nasce spontaneamente dal nostro organismo, per la necessità di ristabilire la coordinazione CVP. Yuki: attraverso le mani, praticheremo la comunicazione gradevole con la sensibilità spontanea delle zone dell’organismo, specialmente quelle che hanno perso la loro mobilità naturale. Osei: conosceremo la struttura del movimento vitale e la capacità di relazionarci con il mondo mediante i cinque movimenti e le loro due polarità. Sintesi condivisa: condivideremo i vissuti della nostra pratica di katsugen, yuki e osservazione delle osei durante la settimana. Nella sessione di pratica regolare, avrai l’opportunità di partecipare con gli studenti del dojo a le 3 sessioni regolare di pratica settimanali di yuki, katsugen e osservazione dell’osei nella vita quotidiana. Queste sessioni si tengono il martedì dalle 19.30 alle 21.30, il giovedì dalle 18.00 alle 20.00 e il sabato dalle 11.00 alle 13.00. Iscrizione: 200 €. Con certificato di disoccupazione o carnet studenti, si abbona la metà.

Prossimi Corsi Introduttivi   Novembre 2024 (in presenza) Sabato 16: 16-20h (cinque movimenti e katsugen undo) Domenica 17: 10-14h (Yuki) e 16-20h (Osei) Sabato 23: 16-20h (sintesi condivisa) Febraio 2025 (in presenza) Sabato 15: 16-20h (cinque movimenti e katsugen undo) Domenica 16: 10-14h (Yuki) e 16-20h (Osei) Sabato 22: 16-20h (sintesi condivisa)

 

Iscrizione…

Katsumi Mamine a “la Contra” de La Vanguardia (07/08/2014)

 

 

Tinc 70 anys. Vaig néixer a Tòquio. Sóc casat i tinc dos fills. Em vaig llicenciar en Belles Arts; després vaig venir a Barcelona i vaig fundar una escola de seitai. Observo una falta de respecte per la vida. Vull deixar tranquil·les les dues expressions internacionals: “Mare meva” i “Déu meu”. Als vuit anys vaig tenir la sort de conèixer un geni: Haruchika Noguchi, i la seva pràctica de la cultura del seitai, el secret de la vida, allò que ningú no sap definir i que ell va desxifrar de manera intuïtiva. I quin és el secret de la vida? La vida és moviment. L’absència de moviment és mort. Vam ser moviment abans que l’òvul fos fecundat i serem moviment fins al precís instant de la nostra última exhalació. Què es practicava al dojo de Haruchika Noguchi? El moviment espontani. El cor es mou, i també l’estómac, els músculs, les vèrtebres, la psique… Totes les cèl·lules es mouen, tot en nosaltres és moviment. Però si és espontani, no s’ha d’aprendre. Durant la nostra vida solem bloquejar l’espontaneïtat del moviment. Per exemple, alterem la respiració, l’escurcem, l’elevem… Però si escoltem el cos, hi ha una via per recuperar l’amplitud natural de la respiració instintiva relacionada amb la coordinació de tots el moviments també instintius. Què provoca aquesta alteració del moviment espontani? En bloquejar l’enorme força del mateixa vida, es produeix una sobreexcitació interna, enduriment físic, descompensació orgànica i obsessió mental. Així doncs, cal reaprendre el moviment espontani? Si prem una mica d’atenció, ens adonem que tenim aquest moviment espontani, i simplement l’hem de seguir. Però sempre he tingut dificultat a l’hora de transmetre verbalment el que vaig aprendre. Seixanta anys d’experiència en seitai, vint dels quals amb el seu mestre. Durant quaranta anys m’he dedicat a ordenar l’immens llegat de Haruchika Noguchi i a intentar explicar d’una manera científica el seu descobriment. Per això he fet estudis d’embriologia, funcions orgàniques, fisiològiques, les respostes psíquiques… I així vaig entendre un malentès. Vostè dirà. Em vaig adonar que faltava una paraula decisiva per expressar la mateixa vida. I la va inventar. Vaig escollir tres paraules gregues: crani, columna vertebral i pelvis (CVP). Aquesta és l’estructura rectora de la vida de cada organisme vertebrat. Però tant en la cultura oriental com en l’occidental dividim el cos en cap, tronc i extremitats. És el que ens ensenyen a l’escola. Com que les paraules són vehicle de pensaments, resulta que el pensament humà ha establert que en aquesta dicotomia de cap i tronc, el cap regeix el tronc.

I no és així? Crani, columna i pelvis s’han de coordinar per regir la vida, i ho fan a través del moviment espontani. És veritat que el cervell ho regeix gairebé tot, per això des del cap hem de fer atenció a la coordinació CVP… És francament plaent.   Es tracta de regenerar el vigor de viure Katsumi Mamine, mestre de seitai   Plaent? Tots els nostres sistemes orgànics es volen coordinar, i per això tenim aquesta estructura CVP, però se sol bloquejar. Si parem atenció, ens anirem adonant d’on és el bloqueig. Però no es tracta de controlar o aprendre a gestionar, sinó simplement d’atendre. Atens, i què passa? Els òrgans interns es comencen a reactivar i tens la sensació psíquica que, ostres!, estàs recuperant una mica de tu mateix. Són pràctiques senzillíssimes, no necessites aprendre tècniques ni tenir mestres; el professor és el mateix moviment espontani. Aleshores, què fa vostè? El que faig és ajudar a descobrir aquesta experiència que ens acaba donant més vitalitat. Aquesta estructura que regeix la vida, la CVP, té cinc moviment essencials: vertical, frontal, lateral, rotació i central, i cadascun regeix determinades parts de l’organisme. Simplement cal conèixer-los i observar-los. Aquest moviment espontani és igual en tothom? No, és completament personal. Per tant, a la pràctica no totes les persones fan els mateixos moviments, tal com passa en el cas del ioga, el tai-txí o altres pràctiques. Escoltes i deixes que aparegui el moviment? Sí, un moviment subtil. I aquesta aparent ximpleria t’aporta una cosa molt important, et va ensenyant on estàs bloquejat, i amb la pràctica tot comença a fluir. Tots sabem que el nostre cos és un conjunt, que tot està relacionat, de manera que, de sobte, descobreixes que l’agror d’estómac recurrent ha desaparegut. El seitai cura? Regenera el vigor de viure. Fins i tot en una depressió? Tot el nostre cos s’està regenerant contínuament. Si no connectes amb aquest moviment i vius únicament al cap, sents que tot el teu ésser està aurat. Connectar amb el moviment interior et torna aquesta capacitat intrínseca de tot allò que és viu.

Katsumi Mamine: the SEITAI EDUCATION

 

Noguchi (1912-1976)

INTRODUCCIÓN

Deseamos que,
algún día,
las nuevas observaciones acerca de la naturaleza humana,
que se expondrán a lo largo de esta obra,
sean,
no en su totalidad
sino en sus conceptos básicos,
una de las primeras enseñanzas
en las escuelas,
sobre todo
en las escuelas de los países desarrollados,
en donde más falta hacen y harán…

 

Katsumi Mamine investigó en el conocimiento científico y las herencias culturales del mundo civilizado a lo largo de 25 años con el fin de profundizar en el estudio de la Educación Seitai, iniciada por H. Noguchi.

De ello surge una exposición innovadora y revolucionaria para la comprensión de la naturaleza humana. Introduce algunos nuevos conceptos como la CVP y el Esquema Osei, que nos van a permitir adentrarnos en la apasionante vivencia y respeto sobre lo que significa la vida de nuestro ser.

 

 

¿Qué nos permite comprender el concepto de la CVP?

Es un hecho que cada especie tiene su propio organismo, manifestando una vida psíquica peculiar en cada especie y en cada individuo.

¿Qué está originando la distinta expresión psíquica en el ser humano o en las otras especies? ¿Cómo actúan las actividades orgánicas en relación con su manifestación psíquica?

Para responder a ello, es preciso explicar el concepto de la CVP y cómo incidir en ella.

La agrupación de estas tres siglas, C de cráneo, V de vertebras y P de pelvis, indican la máxima organización rectora de la vida de cualquier individuo y especie que presente una cabeza, un eje y una parte trasera.

Para que el organismo vivo funcione, hace falta que los tres niveles C y V y P se coordinen. Ya que ello implica la interacción de millones de células con asociaciones determinadas que van a configurar globalmente las funciones orgánicas y su estructura motriz: la estructura ósea que identifica la CVP implica la ligamentosa, la muscular, la nerviosa, la vascular, la hormonal y la funcional.

La palabra Seitai, ideada por Haruchica Noguchi, precisamente señala la Coordinación de la CVP.

La vida ha diseñado con la CVP, su medio de perpetuarse en el tiempo y con ello, encontrar un equilibrio espacial en este planeta durante el tiempo de permanencia en él.

La CVP organiza sus funciones orgánicas fundamentales ubicándolas espacialmente en cinco cavidades y las coordina motrizmente gracias a la combinación de sus cinco regiones.

La CVP cumple un diseño que la vida ha creado y que, originado en el periodo embrionario, se va repitiendo en los mamíferos vertebrados y se mantiene durante nuestro tiempo de vida.

 

 

¿Cómo incidir en la CVP?

La Educación Seitai contempla algunas prácticas con las que poder dedicarnos o “prestar atención a nuestra CVP”:

Son el katsugen Undo y el Yuki.

Son sencillos ejercicios que podemos apoyar con algún ejercicio respiratorio tradicional del oriente como el Gyoki.

 

Con el katsugen undo prestamos atención a nuestra CVP.

A partir del movimiento espontáneo, permitimos que desde la CVP surja un automatismo individual. De manera agradable, se va creando un movimiento, a veces dinámico y otras estático, mediante el que se coordina con naturalidad, de tal modo que permite a la CVP precisar sus exactas zonas de bloqueo o “tensión parcial excesiva (TPE)”.

Katsumi considera importante señalar que “con el Katsugen Undo, no intentamos resolver el bloqueo interno”, sino que, de forma espontánea, la sencilla experiencia de sentir y prestar atención al bloqueo (TPE) hace que “la presencia del bloqueo y el automatismo que va surgiendo con el movimiento, le permiten al organismo dirigirse a su resolución”.

El Yuki es una práctica que se realiza al concentrar la atención en las manos (distinto de la imposición de manos). Surge de la observación del instinto natural con el que colocamos la mano sobre una zona que nos molesta o duele, procurando atender algo de lo que se capta (pulso, vibración temperatura, rigidez… y sobre todo el estado de la respiración).

Al captar los diferentes estados de la respiración automática de la CVP, observamos el estado de flexibilidad o rigidez del organismo.

 

Tanto en el estado flexible como en la Tensión Parcial Excesiva,
lo que finalmente sentimos a través del Yuki es

la VIDA y su CESE,

pudiendo acompañarla con la única y simple intención de
“prestar atención”.

Publicació al diari Ara d’un article sobre Katsumi Mamine (08/06/2014)

 

La mercantilització de l’educació ha apostat per un sistema sense docents i, per tant, sense cap altra autoritat que la seva pròpia rendibilitat. Fa temps que s’ataca els mestres des de diferents fronts: per una banda, el discurs antiautoritari ha criticat sovint la jerarquia i el poder de mestres i professors. Però per una altra banda, també la mercantilització de l’educació ha apostat per un sistema sense mestres i, per tant, sense cap altra autoritat que la seva pròpia rendibilitat. Un mestre, com s’ha sabut i s’ha practicat des de temps antics en el conjunt de les cultures humanes, no és aquell que imposa el seu saber, sinó qui ens obre la porta de la pròpia vida. El podem trobar en un professor, potser, però també en una àvia, en un pare, en una companya de viatge, en un poeta o en un veí. Un mestre ho és pel que sap, però sobretot perquè fa possible saber. Els vertaders mestres, doncs, acompanyen, però no tutelen, i finalment ens alliberen de tota dependència cap a ells i cap a qualsevol altra instància de poder. Fa pocs dies vaig ser jo qui em vaig escapar fora de classe per anar a trobar un mestre. Érem molts escoltant i rient amb Katsumi Mamine a la llibreria Alibri, mentre presentava el seu llibre El movimiento vital, editat per Icaria. Katsumi Mamine fa 40 anys que viu a Barcelona i que treballa en un pis de l’avinguda República Argentina sense rètols, gairebé sense mobles. Un espai buit on ensenya, amb les seves mans i el moviment del seu cos, a trobar el propi moviment vital. No hi ha màgia, esoterisme ni promeses terapèutiques. Només exercicis molt simples, a l’abast de qualsevol, a través dels quals tenir accés al propi cos com a font inesgotable d’aprenentatge. La postura d’aprendre: en diu ell. Una postura que no és estàtica ni reverencial sinó tot al contrari: és la del moviment d’un cos capaç d’escoltar-se a si mateix.

Sé que més d’un intel·lectual, científic o expert en el que sigui es deu estar posant nerviós després d’haver llegit aquest darrer paràgraf. Ens agrada vestir-nos amb el coneixement, però estem molt poc disposats a deixar-nos tocar per la vertadera comprensió de la vida i de les seves veritats. Per això ens hem anat carregant de tant de coneixement inútil, per molt aplicable i rendible que sigui, i de tanta cultura supèrflua. Katsumi ens explicava que quan de ben jovenet va conèixer el seu propi mestre, H. Noguchi, el que va pensar és: “Com pot ser que això tan important no s’ensenyi ni s’expliqui enlloc?” Estic segura que tots hem sentit alguna vegada la mateixa sensació davant d’alguna ensenyança important. Que Katsumi tingui els ulls ametllats no ens ha de fer caure en la trampa de pensar que tot això és cosa d’orientals. Sòcrates, pare de la nostra cultura filosòfica, caminava per l’Atenes del seu temps fent preguntes incòmodes als seus conciutadans més respectats. Els ensenyava el mateix: que el camí del saber és el camí de l’aprendre i que està, en última instància, a l’abast de cadascú de nosaltres. “Coneix-te tu mateix”, deia la famosa sentència que ell predicava. Ara ja sabem que no volia dir “busca’t a tu mateix” sinó que s’ha de traduir d’aquesta altra manera: “No deixis d’aprendre de la teva vida”.   Enllaç a l’original