Katsumi Mamine a “la Contra” de La Vanguardia (07/08/2014)
|
Tinc 70 anys. Vaig néixer a Tòquio. Sóc casat i tinc dos fills. Em vaig llicenciar en Belles Arts; després vaig venir a Barcelona i vaig fundar una escola de seitai. Observo una falta de respecte per la vida. Vull deixar tranquil·les les dues expressions internacionals: “Mare meva” i “Déu meu”. Als vuit anys vaig tenir la sort de conèixer un geni: Haruchika Noguchi, i la seva pràctica de la cultura del seitai, el secret de la vida, allò que ningú no sap definir i que ell va desxifrar de manera intuïtiva. I quin és el secret de la vida? La vida és moviment. L’absència de moviment és mort. Vam ser moviment abans que l’òvul fos fecundat i serem moviment fins al precís instant de la nostra última exhalació. Què es practicava al dojo de Haruchika Noguchi? El moviment espontani. El cor es mou, i també l’estómac, els músculs, les vèrtebres, la psique… Totes les cèl·lules es mouen, tot en nosaltres és moviment. Però si és espontani, no s’ha d’aprendre. Durant la nostra vida solem bloquejar l’espontaneïtat del moviment. Per exemple, alterem la respiració, l’escurcem, l’elevem… Però si escoltem el cos, hi ha una via per recuperar l’amplitud natural de la respiració instintiva relacionada amb la coordinació de tots el moviments també instintius. Què provoca aquesta alteració del moviment espontani? En bloquejar l’enorme força del mateixa vida, es produeix una sobreexcitació interna, enduriment físic, descompensació orgànica i obsessió mental. Així doncs, cal reaprendre el moviment espontani? Si prem una mica d’atenció, ens adonem que tenim aquest moviment espontani, i simplement l’hem de seguir. Però sempre he tingut dificultat a l’hora de transmetre verbalment el que vaig aprendre. Seixanta anys d’experiència en seitai, vint dels quals amb el seu mestre. Durant quaranta anys m’he dedicat a ordenar l’immens llegat de Haruchika Noguchi i a intentar explicar d’una manera científica el seu descobriment. Per això he fet estudis d’embriologia, funcions orgàniques, fisiològiques, les respostes psíquiques… I així vaig entendre un malentès. Vostè dirà. Em vaig adonar que faltava una paraula decisiva per expressar la mateixa vida. I la va inventar. Vaig escollir tres paraules gregues: crani, columna vertebral i pelvis (CVP). Aquesta és l’estructura rectora de la vida de cada organisme vertebrat. Però tant en la cultura oriental com en l’occidental dividim el cos en cap, tronc i extremitats. És el que ens ensenyen a l’escola. Com que les paraules són vehicle de pensaments, resulta que el pensament humà ha establert que en aquesta dicotomia de cap i tronc, el cap regeix el tronc. |
I no és així? Crani, columna i pelvis s’han de coordinar per regir la vida, i ho fan a través del moviment espontani. És veritat que el cervell ho regeix gairebé tot, per això des del cap hem de fer atenció a la coordinació CVP… És francament plaent.
Plaent? Tots els nostres sistemes orgànics es volen coordinar, i per això tenim aquesta estructura CVP, però se sol bloquejar. Si parem atenció, ens anirem adonant d’on és el bloqueig. Però no es tracta de controlar o aprendre a gestionar, sinó simplement d’atendre. Atens, i què passa? Els òrgans interns es comencen a reactivar i tens la sensació psíquica que, ostres!, estàs recuperant una mica de tu mateix. Són pràctiques senzillíssimes, no necessites aprendre tècniques ni tenir mestres; el professor és el mateix moviment espontani. Aleshores, què fa vostè? El que faig és ajudar a descobrir aquesta experiència que ens acaba donant més vitalitat. Aquesta estructura que regeix la vida, la CVP, té cinc moviment essencials: vertical, frontal, lateral, rotació i central, i cadascun regeix determinades parts de l’organisme. Simplement cal conèixer-los i observar-los. Aquest moviment espontani és igual en tothom? No, és completament personal. Per tant, a la pràctica no totes les persones fan els mateixos moviments, tal com passa en el cas del ioga, el tai-txí o altres pràctiques. Escoltes i deixes que aparegui el moviment? Sí, un moviment subtil. I aquesta aparent ximpleria t’aporta una cosa molt important, et va ensenyant on estàs bloquejat, i amb la pràctica tot comença a fluir. Tots sabem que el nostre cos és un conjunt, que tot està relacionat, de manera que, de sobte, descobreixes que l’agror d’estómac recurrent ha desaparegut. El seitai cura? Regenera el vigor de viure. Fins i tot en una depressió? Tot el nostre cos s’està regenerant contínuament. Si no connectes amb aquest moviment i vius únicament al cap, sents que tot el teu ésser està aurat. Connectar amb el moviment interior et torna aquesta capacitat intrínseca de tot allò que és viu. |
